Hi havia una vegada, cap al 2013, el Govern espanyol va anunciar una comunicació massiva adreçada als treballadors més grans de 50 anys , informant-los sobre una estimació aproximada de la futura pensió de jubilació a què tindrien dret passats uns anys. Per què aquesta promesa mai no ha arribat a complir-se? Avui t’ho expliquem.
La creació de l’Estat del Benestar
La pensió contributiva de jubilació , que ens correspon per les nostres cotitzacions realitzades durant la nostra vida laboral, no ha existit sempre. La creació de la Seguretat Social , tal com la coneixem avui, es remunta a la dècada dels 60, del segle passat.
Fins aquell moment, els espanyols: o no es jubilaven mai, o estalviaven per quan arribés aquell moment. Amb l “arribada de l” Estat del Benestar , després de negociacions difícils per la complexitat de regular tot el sistema públic de prestacions, es va aconseguir donar forma al que avui coneixem com a prestacions públiques i Seguretat Social.
¿ Com funciona el sistema de pensions?
És un “sistema de repartiment” , capitalització. Això vol dir que nosaltres, com a cotitzants, anem pagant a la Seguretat Social, ficant diners a la “guardiola”, sense saber realment el que recuperarem quan ens jubilem. En canvi, un sistema de capitalització seria el que, aportant diners, recuperaríem el mateix més els interessos al final de la nostra vida laboral.
En funció del nivell de cotització, rebrem més o menys diners en jubilar-nos. La problemàtica es troba en la total incertesa sobre l’import de pensió que cobrarem pels canvis legislatius constants i la preocupant situació de la pròpia Seguretat Social. Per aquests motius, moltíssima gent ha decidit començar a estalviar quan arribi aquest moment.
Els problemes de les pensions actuals
Explicarem què és el que està anant malament i el que no s “està explicant clarament als ciutadans. Aquestes són les raons per les quals no s” ha arribat a enviar mai el “paperet” informatiu de la nostra futura pensió:
- La situació demogràfica a Espanya: hi ha un progressiu envelliment poblacional al nostre país. Aquest GIF n «és bona prova: hi podem veure com engreixant-se la “piràmide poblacional” a la part de dalt, i l» edat mitjana passa dels actuals 43 anys als 50, l «any 2050. Al mateix temps, fent-nos ressò del programa emès recentment a TV “Cintora al carrer”, i basat en dades de l» Institut Nacional
– Avui: hi ha 1 persona major de 65 anys per 4 que es troben en edat de treballar.
– El 2050: quan molts de nosaltres ens toqui jubilar-nos, aquesta ràtio baixa enormement, a 1 persona major de 65 per 2 únicament en edat de treballar. - La situació econòmica: la dada purament poblacional cal filtrar-la, i dir d “aquelles persones en edat de treballar, quantes treballen realment?
– Avui: d” aquestes 4 persones només en treballen 2´3 i, a més, ho fan amb uns sous molt baixos. Això significa que les seves cotitzacions (cosa que va als ingressos de la Seguretat Social) tampoc no són elevades.
– El 2050: per cada persona jubilada només treballaran 1´4. I s’estima un creixement dels jubilats a 8 milions sobre els actuals, i un descens de 8 milions de persones en edat de treballar. - La famosa guardiola de les pensions , el Fons de Reserva , ha consumit ja la meitat del seu saldo. Tots els diaris han publicat la retallada des dels 66.815 milions d “euros del 2011 als 32.481 milions actuals del 2016 (el 2015 se n” han fet ús de més de 13.000 milions).
Lamentablement, totes aquestes dades són certes, i moltes de vosaltres ja en sou conscients. No en va, hi ha una preocupació ciutadana palpable, i les enquestes se’n fan ressò, assenyalant que el 73% dels espanyols estan molt preocupats per la seva jubilació, i gairebé un 80% pel futur de la SS
Reformes dutes a terme pel Govern
En sintonia amb aquests problemes, ja s’han iniciat diverses reformes per intentar sostenir el sistema de pensions i corregir el desequilibri pressupostari de la Seguretat Social, com són:
- Retard progressiu de l’edat ordinària de jubilació: dels 65 als 67 anys
- Computar per al càlcul de la nostra pensió no els darrers 15 anys cotitzats, sinó que s “anirà pujant als darrers 25 anys, amb l” única finalitat de reduir la pensió mitjana a abonar. Concretament entre el 7 i el 9%, segons l “Institut d” Actuaris Espanyols
- Limitar líndex de revaloració anual al 0,25%. Abans estava lligat a l’IPC, és a dir, a l’increment en el preu de les coses. Això suposa una pèrdua de poder adquisitiu molt elevada. Si l’IPC se situés en un 2%, significa que només en un any perdríem l’1,75% de poder adquisitiu. Si això s’acumula any rere any, en una mica més de 10 anys haurem perdut almenys un 20%.
- Introducció del “factor de sostenibilitat” . Això que sona tan estrany, ho justifiquen en l?increment de l?esperança de vida: si abans es vivien 15 anys després de jubilar-se i eren X milers d?euros de pensió total, ara que es viuen 20 o 25 anys es vol pagar el mateix total, entre més anys, cosa que significa que la pensió mensual ha de baixar. Aquest factor s’introdueix el 2019.
La crua realitat dels canvis
Com podeu comprovar són diversos canvis, però molt progressius, de manera que d’un any a l’altre no criden l’atenció. Però sota aquesta aparença “indolora”, el càlcul acumulat fan veure els resultats reals de les reformes i, sobretot, les enormes reduccions a les pensions futures.
La manera més clara de comprovar-ho ho tenim en la ben anomenada “taxa de substitució” : és el percentatge que representa la nostra pensió de jubilació comparativament amb el darrer sou cobrat. Fins ara els espanyols estàvem molt ben acostumats (o mal acostumats, segons com es miri), i teníem un 85% . És a dir, si el nostre darrer sou eren 2.000€, per exemple, el 85% d “aquesta quantia és el que rebíem en pensió: 1.700€ al mes, per 14 pagues. En un futur, amb totes les reformes esmentades, arribarem a la mitjana europea, que se situa al 55% (de 2.000 € passaríem a 1.100 €). Ara entenem la cultura de l” estalvi que hi ha entre els nostres veïns europeus.
En base a tot això, ara podem comprendre perquè des de Madrid s “està endarrerint l” enviament d “informació sobre les nostres futures pensions. Des d” aquí, confiem que la situació general pugui millorar, perquè els espanyols tinguem prou ingressos per tenir capacitat d “estalviar i poder proveir-nos d” una jubilació econòmicament plàcida.
Si tens la sort de disposar d’un marge per estalviar i vols que t’assessorem sobre com fer-ho per no enfrontar-te a una pensió decebedora, contacta amb nosaltres. El nostre Departament d’Estalvi i Inversió us ajudarà a incrementar-la.
