Assegurança de Vida Sense Fills o Solter Val la pena?

Quan parlem d’assegurances de vida, sembla que sempre hem d’estar pensant en una assegurança per a famílies casades, amb fills. Amb aquesta entrada veurem, si ens trobem davant d’una persona soltera (sense fills, s’entén), quines necessitats d’assegurament podria tenir.

Segur de vida per a una persona soltera?

L’assegurança de vida ens pot protegir davant de la mort i la invalidesa , de qualsevol tipus d’ accident o malaltia que patim, com a assegurats d’aquesta pòlissa.

Per aquest motiu, pensant en una persona soltera, sense “càrregues” familiars (fills, matrimoni…), hauria de tenir una assegurança de vida?

Hi ha diverses visions de l’assumpte:

  • La clàssica concepció que, per aquest simple motiu, no cal assegurar-se de res.
  • La versió més conscient: precisament, perquè no es té ningú al costat que pugui tenir cura de nosaltres si ens passa alguna cosa greu, seria convenient tenir aquesta assegurança. Més, tenint en compte que els nostres ingressos es veuen minvats enormement, i les despeses s’incrementen notablement.

Persona davant d'un capvespre

La invalidesa com a principal preocupació

Les persones solteres es caracteritzen per la seva independència, cosa que no volen perdre de cap manera. Per aquest motiu, la contingència que més els preocupa no és la mort, sinó la invalidesa permanent : aquella que ens pot allunyar del món professional, convertint-los en persones dependents d’ajudes de tercers, tant físicament com econòmicament.

Per aquest motiu, una assegurança de vida que cobreixi la invalidesa permanent, ens permetrà mantenir aquesta independència financera , que sufragui les despeses de cures, rehabilitacions i proves mèdiques, per no haver de dependre de ningú.

En el cas de l “autònom, això s” agreuja

En cas de ser autònom, aquest argument es potencia molt més, a causa de la seva habitual baixa cotització a la Seguretat Social , que provoca estadísticament pensions d’invalidesa molt més baixes en treballadors per compte propi.

No anticipar-se a aquests fets, moltes vegades, ha suposat que una persona de 30 i tants, 40 anys, completament independitzada amb la seva pròpia feina, hagi hagut de tornar a viure amb els seus pares o oncles o altres familiars, perquè no es podia manejar per si mateix.

Aquest seria l “exemple més comú. No obstant això, també hi ha aquella persona amb germans, amb un afecte especial cap als seus nebots o fills d” amics, i que sol·liciten una assegurança de vida per deixar-los uns diners per a la seva educació o un millor futur, en cas que ells ja no hi siguin. Aquest seria un altre cas relativament comú, que justificaria contractar una assegurança de vida amb garantia de defunció, per a un solter.

Si voleu que us ajudem en aquesta decisió, o simplement necessiteu una cotització amb companyies d’ assegurances de vida solvents, contacteu amb nosaltres.

LinkedIn
Facebook
Twitter
WhatsApp

Més contingut que et pot interessar