En el dia a dia, ens trobem amb nombrosos clients que en arribar a la jubilació ens comenten que tant de bo s’haguessin preocupat abans per aquest assumpte. Avui veurem quan és aconsellable començar i com triar el producte que més ens pot interessar
Com més aviat estalviem, millor per a la jubilació
La planificació financera de la nostra jubilació no es pot deixar per quan un té 55-60 anys , perquè no s “aconseguirà generar prou rendibilitat per viure” n en un futur, i més, sabent que les pensions públiques pugen un 0,25% anualment, i probablement amb les reformes que s “han d” arribar, no millorin precisament. Hauríem de pensar a estalviar com més aviat millor, encara que sigui en petites quantitats.
Serveixi aquest exemple : 200 € que estalviéssim avui, en 30 anys a un 4% d’interès anual, són 650 €, aproximadament. Això és: el que fiquem ara a la nostra assegurança d’estalvi, ja sigui un PIES, un pla de pensions, etc. es triplica a 30 anys. Això és possible gràcies al fet que la rendibilitat del primer any s’acumula, i al següent any el rendiment generat fa que hi hagi més interessos.
Això és el que es coneix com a interès compost, el famós efecte de la “bola de neu” : els interessos arrosseguen més interessos.
Això no obstant, cal estar ben assessorat per no equivocar-nos en la manera de fer-ho. No tots els productes existents haurien d’oferir-se a tothom (això creiem, ja ho hem après per les dolentes). Després mostrem un exemple.
El perfil de risc i horitzó temporal
Cal tenir clar l «anomenat “perfil de risc” del client, per evitar que una persona assumeixi més riscos amb els seus diners que els realment desitjats. Per això cal anar amb compte amb les campanyes de final d» any als plans de pensions.
De la mateixa manera, el “horitzó temporal” del nostre estalvi o inversió, que és el temps en què o bé voldrem recuperar la nostra inversió o bé ens exigeixen mantenir el producte sense rescatar-lo, és una qüestió molt important a valorar.
Posem-ne un exemple: una parella jove, amb uns ingressos mitjans, probablement no hauria de subscriure un pla de pensions, perquè perdrà la disponibilitat d’aquests diners, durant almenys 10 anys, i davant de qualsevol imprevist o desig de comprar un cotxe, una casa, etc. necessitaran aquests diners. Per això és totalment incoherent que en demanar una hipoteca se’ns exigeixi subscriure un pla de pensions per millorar el tipus d’interès…
Estem a la vostra disposició per indicar-vos quina és, en funció de les vostres circumstàncies familiars i professionals, la millor opció d’estalvi. Ja sigui en un producte de rendibilitat garantida, sense risc, o bé en un altre amb opcions de renda mixta i variable. En aquesta entrada explicàvem com, les assegurances destalvi són una molt bona forma de canalitzar aquest estalvi .
La diferència entre estalvi i inversió
No només això, sinó que també creiem que és important diferenciar entre el que es considera estalvi i inversió:
- Estalvi: aportacions periòdiques a un producte d’estalvi futur, en què si van capitalitzant i generant uns interessos. El que seria un pla de pensions, PIES, SIALP, o pla destalvi, bàsicament.
- Inversió: quan ja hi ha un capital acumulat, decidir què fer amb aquests diners. Fons d «inversió, productes “Unit-Linked”, dipòsits són exemples d» inversió.
Al mateix temps és important saber que, en productes no garantits és millor (per evitar assumir més riscos) no aportar tots aquests diners de cop, en una vegada.
Per què? Molt senzill: si tu aportes, per exemple, 50.000 € en un fons d «inversió i justament has triat una època en què els seus actius estan molt revaloritzats, aquesta inversió probablement només pot anar cap avall, obtenint pèrdues; en canvi, si aportes 25.000€ ara, i 25.000€ en 6 mesos, evites acumular el risc en un moment determinat. Amb aportacions periòdiques sí que evitem completament el conegut com a “risc d” entrada».
Si vols obtenir un bon assessorament, contacta amb nosaltres. Amb més de 20 companyies d “assegurances i una gran diversitat de productes, trobarem el que millor s” adapti a les vostres necessitats. Ja sigui un pla de pensions o algun dels productes destalvi amb més liquiditat.
