Des de la instauració de la Llei de Dependència , aprovada el 2006, es va pensar que la prestació d “aquests serveis socials per part de l” Estat i les comunitats autònomes resoldreva les necessitats de cures de llarga durada.
Què és la dependència
Configurada com a quart pilar de l’Estat del Benestar, juntament amb sanitat, educació i pensions, la llei marca una clara prioritat en la prestació de serveis (de prevenció, teleassistència, ajuda a domicili, centres de dia i de nit i centres residencials) i, en canvi, considera que les prestacions econòmiques han de ser excepcionals.
Les comunitats autònomes i ajuntaments són els que han d’aplicar la llei, es veuen immediatament desbordats . No debades, ja són més d’un milió les persones dependents a Espanya, de les quals un 65 % són dones.
Per això, malgrat l’increment inicial de prestacions, ja han aparegut els problemes de finançament .
Com a contrapartida, el que s’està fent és imposar copagaments elevats als usuaris d’aquests serveis i ja arriba al 16% del total del servei. Es reflecteix la manca de finançament al pressupost que se li dedica: la despesa en dependència és inferior a l’1% del PIB; mentre que la despesa educativa, per posar-ne un exemple, és un 4,9%.
Problemes amb la dependència
A més dels problemes de finançament , es produeixen dilatacions en el temps per a les resolucions de la situació de dependència, així com per procedir a la prestació de serveis. Ja són 230.000 persones les que figuren a la llista d’espera.
Si ja és difícil rebre prestacions públiques, tant assistencials com econòmiques, la punta ha estat exigir als cuidadors no professionals que ells mateixos s “abonin les cotitzacions a la Seguretat Social. Això fins ara estava a càrrec de l” Administració, i el que ha suposat que els afiliats hagin desaparegut en més del 90%.
Per això i, davant la dada que només el 25% de les persones que tenen reconeguda una discapacitat a Espanya tenen una dependència reconeguda, s “han buscat mecanismes també en el sector privat per solucionar aquest desequilibri insostenible. L” assegurança de dependència va sorgir per aquestes dificultats.
Solució asseguradora: l’assegurança de dependència
Per rebre prestacions públiques de dependència, cal passar per dues fases: primer, el reconeixement de la dependència i, segon, concessió de la prestació. En canvi, les companyies d‟assegurances, des que es demostra el reconeixement de la dependència, ja procedeixen al‟abonament de la suma assegurada de manera immediata; solucionant el greu problema de moltes famílies que fa més de tres anys que esperen una resposta pública eficient.
A més, les primes abonades per aquestes assegurances de dependència, com passa amb aportacions als plans de pensions, redueixen la base imposable de l “IRPF , la qual cosa suposa un estalvi en el pagament d” aquest impost i, per tant, de la prima de les assegurances.
Per tot això, vista la realitat de moltes famílies que:
- Fins i tot en situació de crisi, han de descapitalitzar-se en la cura de la gent gran (bé sigui pagant una residència: 1300-2000 €/mes, o contractant personal que tingui cura dels seus familiars quan ells no poden), o
- Deixar de banda el seu temps lliure, per tenir-ne cura.
Aquesta assegurança pot ser una solució a aquesta complicada situació, a un preu que, fins als 55 anys, no arriba a 50 cèntims al dia. Si estàs pensant en tu mateix, en els teus pares o simplement en com evitar un problema futur que pugui afectar els teus éssers més estimats, truca “ns o escriu-nos. T” informarem de les millors assegurances de dependència actualment.
