El que Hisenda obté gràcies a l’ IRPF representa l’impost més important de tots , fins i tot més que l’IVA o l’impost de societats (ja que és gairebé el 40% dels ingressos). Veurem quina va ser la recaptació el 2016 i el 2017, que ajudaran l’Estat a fer front a totes les despeses pressupostades.
La tendència a Espanya de l’IRPF
Recentment, en els darrers mesos si no els dos darrers anys, es parla de dades positives pel que fa a l’ocupació. Es recullen xifres de creixement d’afiliacions a la Seguretat Social i reducció de l’atur, cosa que sempre és una cosa magnífica.
La dada que no es pot passar per alt és que l’ocupació generada en molts casos és precària , cosa que comporta recaptacions de tributs i cotitzacions més baixes. Ara a les xifres clau, ho veurem.
És cert que any rere any es va recaptant més IRPF, però no en el ritme esperat:
- 2016 : l “IRPF va recaptar 75.432 milions d” euros (un 0,1% per sobre de l “any anterior, però el pressupost per a aquest any va ser del 4,3% d” augment)… no va complir les previsions.
- 2017 : s “ha estimat que es recaptarà un 7,7% més que el 2016, però a meitat d” any l “increment va ser d” un 3,2%, ni la meitat del pressupostat. (Revisió de juliol de 2018: la dada tancada de recaptació va ser de 77.038 milions)
Les xifres que realment importen
Vegem com es distribueix l’IRPF en funció dels salaris dels ciutadans espanyols:
- Més del 50% dels contribuents se situen al tram de 12.000-60.000 € d’ingressos anuals. Són pràcticament 11 milions de persones
- Per sota de 12.000 € , com dèiem, hi ha més espanyols que abans de la crisi (prop del 8% més), en total: més de 7 milions.
- El gruix de la recaptació, però, procedeix de les classes altes: el 3´5% dels ciutadans permeten recaptar prop d´un 40% dels ingressos totals per l´IRPF… que es diu aviat
Sens dubte són dades que preocupen, especialment pel que fa a la generació d’ocupació precària ia la concentració de patrimoni en poques mans.
La progressivitat de l’impost, la clau de tot
L “IRPF s” ha concebut com una de les claus de l “Estat del Benestar, i és que pretén que els que menys guanyin tributin menys (i per un tipus mitjà menor) que els que més hi ingressen (als quals se” ls aplica un tipus impositiu més greu).
Per aquesta progressivitat, és cert que les rendes altes busquen fórmules per minimitzar la tributació en la mesura del possible, per a això el Govern fomenta mesures que hi ajuden. S “han anat reduint amb el pas dels anys, motiu pel qual els ciutadans s” han queixat de manera notable, igual que els assessors fiscals, que veuen la inconsistència d “aquestes mesures, ja que són un fre per a l” economia, reduint el moviment dels diners.
En són exemples:
- l’eliminació de la desgravació de les quotes hipotecàries des de fa uns anys (per a noves contractacions), o
- la reducció de l’aportació màxima al pla de pensions (limitada des del gener del 2021 a 2.000 € anuals).
Si vols informar-te dels millors plans de pensions en rendibilitat obtinguda per aportació, tenim els de la millor gestora de fons del mes de desembre, juntament amb moltes altres.
